La Vanguardia | El tren de la costa

Fa 150 anys un curiós estudi de viabilitat defensava el traçat per la costa del ferrocarril entre Barcelona i Tarragona

Memoria demostrativa de la preferencia que a todas luces merece el trazado por la costa sobre el por el interior para la sección de ferro-carril en proyecto entre Tarragona y Barcelona. Aquest era el títol d”un text apologètic anònim de vint-idues pàgines que es va imprimir a Vilanova i laGeltrú el 1861. El signaven “unos vilanoveses”amb el propòsit d”impulsar la construcció d”una via fèrria per la costa en detriment del traçat interior que uniria Barcelona i Tarragona per Martorell. Entre els estudis previsimemòries justificatives dels projectes de traçats de la via del tren a les nostres comarques,aquest és un dels més interessants ja que exposava amb tota claredat els criteris que aconsellaven unir Tarragona i Barcelona per la banda de mar. La polèmica estava servida. Les raons que assistien a defensors i detractors d”aquella obra es mostraven en manifestos que intentaven aconseguir el màxim d”adhesions possibles. Les Corts havien aprovat un projecte per unir les dues capitals catalanes,Barcelona i Tarragona,en el marc de la línia de Madrid a la frontera. El debat consistia en si la línia del tren havia de passar per Calafell,Cunit,Cubelles,Vilanova i la Geltrú,Sant Pere de Ribes,Sitges,Castelldefels,Viladecans,Gavà i Sant Boi de Llobregat o bé per l”Arbóç,Bellvei,Santa Margarida,Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d”Anoia. Els criteris que s”esgrimien per donar preferència a la línia de la costa eren els de l”economia de temps i de pressupost,la menor distància entre els dos punts,les facilitats de construcció,així com la manca de comunicacions preexistent.Amb la lògica excepció de la zona del Garraf,la línia costanera era molt més suau en desnivells que la de l”interior. La distància per la costa era de 86 quilòmetres enfront dels 101 de la corresponent a l”interior. Els pendents de la via eren molt lleus al costat del mar i notables a Vilafranca i Martorell. Al segle XIX aquest fet implicava que a major desnivell,més gran hauria de ser el reforç de la tracció de les locomotores,la qual cosa suposaria un sobre cost en l”explotació. A més,per l”interior les despeses de conservacióimanteniment de la línia es dispararien a causa dels talussos i rases necessaries. El pressupost estimatiu que es va elaborar per a les dues línies era respectivament de 108 milions de rals per l”interior i 93 per la costa. Entre els arguments contraris a la construcció de la línia de la costa n”hi havia alguns suposadament basats en l”estratègia militar,ja que es donava per segur que en cas de guerra els enemics podrien bombardejar des del mar el ferrocarril de la costa. Per no influir en la decisió,el Ministeri de la Guerra va publicar una nota en la qual deixava clar que no tenian preferència per cap dels dos itineraris. Un altre aspecte que es va debatre era si la línia per la banda de mar lesionaria els interessos de la navegació de cabotatge,però aviat es va intuir que els mitjans marítims i terrestres eren complementaris. S”apuntaren també criteris demogràfics,ja que la població era més gran al sector costaner. Però sobretot,es plantejà el fet que el tren passés per zones de producció agrícola i industrial que es veia necessari potenciar. La gent del Garraf fonamentava el seu interès en la línia de la costa perquè al seu parer era el traçat “més curt,més fàcil,més segur,més útil i convenient per al país en general,més productiu,més econòmic quant a la construcció,conservació i explotació i afavoria comarques i poblacions de molta més importància,moviment i riquesa que el traçat de l”interior”. Tot i les pressions del grup de vilanovins,el 1865 s”inaugurava la línia Barcelona- Tarragona que passava per Martorell. En la decisió van prevaler uns dubtosos criteris empresarials ja que la part construïda de la línia era altament deficitària i,per això,es va voler apostar per la seva continuació finsaTarragona per finalment rendabilitzar-la. Les poblacions costaneres van veure atònites com s”allunyava de les seves contrades la màquina que duia el progrés,i com es prioritzava la reforma d”una línia preexistent abans de la resta de criteris plens de sensatesa. L”esperit lluitador dels partidaris de la via per la costa no va decaure. El projecte va acabar fent-se realitat el 1881,quan va entrar en servei la línia Barcelona-Vilanova. L”any següent ja arribava a Calafell,i el 1883 es perllongava fins a Valls. No s”havia seguit el projecte primitiu,que només prendria forma molts més anys després,perllongant gairebé fins a l”infinit els errors inicials de disseny de la xarxa ferroviària catalana,que només amb el pas del temps i l”aplicació de modificacions acabà per donar la raó als que defensaven el traçat ferroviari més proper al Mediterrani.


Anar a la font de l’article
Blog d’entreteniment amb notícies curioses i interessants de tot el món. Videos,fotos,articles,humor,forums,enquestes. També et portem l’actualitat del que passa al Garraf amb notícies de Sant Pere de Ribes,Sitges,Vilanova i la geltrú,Olivella,Canyelles. Videos,fotos,articles,humor,forums,enquestes. Actualitat social,informació Ajuntament Ribes,organitzacions,entitats i clubs de Sant Pere de Ribes.


Deja un comentario

  

  

  

You can use these HTML tags

<a href=""title=""><abbr title=""><acronym title=""><b><blockquote cite=""><cite><code><del datetime=""><em><i><q cite=""><strike><strong>















noticies sant pere de ribes. transports sant pere de ribes. allotjaments sant pere de ribes.telefons sant pere de ribes.ajuntament sant pere de ribes.directori sant pere de ribes.on menjar a sant pere de ribes. on dormir a sant pere de ribes. que fer a sant pere de ribes. on anar a sant pere de ribes. metges sant pere de ribes. restaurants sant pere de ribes. bar sant pere de ribes. ambulatori sant pere de ribes. ajuntament sant pere de ribes. immobiliarias sant pere de ribes. cliniques sant pere de ribes. locals sant pere de ribes. escoles sant pere de ribes. festa major sant pere de ribes. granjes sant pere de ribes. concert sant pere de ribes. monuments sant pere de ribes.discoteques sant pere de ribes. centre comercial sant pere de ribes. tot el que vols saber de la poblacio ho tens aquí. municipi del garraf.história sant pere de ribes. televisio sant pere de ribes. seguros sant pere de ribes. dentistes sant pere de ribes. policia sant per de ribes. mossos sant pere de ribes. can coll sant pere de ribes. decathlon sant pere de ribes. roquetes i sant pere de ribes.Sant Pere de Ribes se encuentra situado a la parte meridional del macizo del Garraf,que a la vegada representa el extremo sur de la Cordillera Litoral,en una zona donde el relevo se suaviza y forma una depresión de sedimentos cuaternarios,con una serie de colinas y elevaciones que configuran el paisaje:el Pedrell (75 m),el monte de las Prubelles (168 m),la peña del Obispo (200 m),la colina de las Codines (206 m),el Fondo del Infierno (211 m),la Sabina (215 m),el monte de la Llebreta (238 m),el plan de Jorba (250 m),el monte de los Sumidors (285 m),la peña Riscla (308 m) y el Montgròs (elevación máxima del término municipal con 359,2 m)[2],situado al noroeste,el cual hace de línea divisoria con Canyelles.El terreno del término de Sant Pere de Ribes es básicamente arcilloso,formado por la descomposición d las rocas calcáreas de las colinas de las cercanías,sobre todo del Montgròs. La riera de Ribes ha ido escavant este terreno arcilloso y ha formado las llamadas timbes,entre las cuales destacan las de Santo Pau,can Fontanals,can Coll,can Cuadros de la Timba,can el Escolà y el Ralet.En la zona de ponente,entre el núcleo de Bajo-Ribes y la masía de can Climent,hay arena del Mioceno,llamada sauló,una de las riquezas naturales del municipio,que se utiliza por la fabricación de vidrio,cerámica,cemento y fundición en general,entre otras aplicaciones.[modifica]Rieras y torrentesLos cursos de agua que recorren el municipio no traen agua de manera permanente,sino que dependen del régimen de lluvias característico de la Mediterránea.Por el término municipal transcurre la riera de Ribes,formada por la confluencia de varios torrentes y rieras,entre las más destacadas la riera de Vilafranca,que es el tramo superior de la riera de Ribes,o sea,desde su nacimiento en les Cabanyes hasta llegar a Sant Pere de Ribes;la riera de Begues,que tiene su origen a la población de Begues y recibe buena parte de las aguas del macizo del Garraf;la riera de Jafre,que recibe también buena parte de las aguas del macizo del Garraf;el torrente del Espluga,que recibe las aguas procedentes del Montgròs,máxima elevación del municipio.Al límite de los términos de Sant Pere de Ribes,Canyelles y Vilanova i la Geltrú,nace el torrente de la Piera que,antes de desembocar en la playa de Santo Cristòfol de Vilanova i la Geltrú recibe,entre otros,las aguas del torrente de la Terrosa,que a su vez recoge las de Solers,Xoriguera y la Sierra.[modifica]ClimaLa comarca del Garraf pertenece en la zona del clima mediterráneo litoral. Este clima se caracteriza por los veranos secos y cálidos,y los inviernos húmedos y templados. Es un clima suda,en el cual influyen dos factores muy importantes:el mar,que suaviza las temperaturas,y las montañas del macizo,que aíslan la zona de la influencia de las temperaturas más bajas y frías del interior.A pesar de esto,entre los municipios de la comarca se puede hacer una diferenciación entre los términos costeros (Sitges,Sant Pere de Ribes,Vilanova i la Geltrú y Cubelles) y los del interior (Olivella y Canyelles),debido a la diferencia de altitud,que hace que los municipios de interior tengan temperaturas más bajas,entre 20 C y 3 0 C menos,y una mayor pluviositat.El hecho que los veranos sean secos es característico de este clima y es debido a la presencia,en esta época del año,de altas presiones subtropicals. Las lluvias se concentran,normalmente,en los meses de primavera y otoño. La media anual de la comarca es de 533 l/m2 y los días de lluvia son aproximadamente unos 70. Estas lluvias a menudo son torrenciales y ocasionalmente provocan riadas. Aunque los veranos acostumbran a ser secos,son características de este clima las tormentas repentinas de verano,muy violentas y,a veces,acompañadas de granizadas,rayos y truenos.El vientos predominantes en la zona son el mediodía (S) y el garbí (SW),que son vientos de mar,con una importante concentración de humedad,aunque también soplan vientos de tierra como el mistral (NW). La alternancia de estos vientos evitan que snoticies sant pere de ribes. transports sant pere de ribes. allotjaments sant pere de ribes.telefons sant pere de ribes.ajuntament sant pere de ribes.directori sant pere de ribes.on menjar a sant pere de ribes. on dormir a sant pere de ribes. que fer a sant pere de ribes. on anar a sant pere de ribes. metges sant pere de ribes. restaurants sant pere de ribes. bar sant pere de ribes. ambulatori sant pere de ribes. ajuntament sant pere de ribes. immobiliarias sant pere de ribes. cliniques sant pere de ribes. locals sant pere de ribes. escoles sant pere de ribes. festa major sant pere de ribes. granjes sant pere de ribes. concert sant pere de ribes. monuments sant pere de ribes.discoteques sant pere de ribes. centre comercial sant pere de ribes. la primera població en tenir un drac de 3 caps.história sant pere de ribes. televisio sant pere de ribes. seguros sant pere de ribes. dentistes sant pere de ribes. policia sant per de ribes. mossos sant pere de ribes. can coll sant pere de ribes. decathlon sant pere de ribes. roquetes i sant pere de ribes.noticies sant pere de ribes. transports sant pere de ribes. allotjaments sant pere de ribes.telefons sant pere de ribes.ajuntament sant pere de ribes.directori sant pere de ribes.on menjar a sant pere de ribes. on dormir a sant pere de ribes. que fer a sant pere de ribes. on anar a sant pere de ribes. metges sant pere de ribes. restaurants sant pere de ribes. bar sant pere de ribes. ambulatori sant pere de ribes. ajuntament sant pere de ribes. immobiliarias sant pere de ribes. cliniques sant pere de ribes. locals sant pere de ribes. escoles sant pere de ribes. festa major sant pere de ribes. granjes sant pere de ribes. concert sant pere de ribes. monuments sant pere de ribes.discoteques sant pere de ribes. centre comercial sant pere de ribes. és una població tranqui·la de 15mil habitants.história sant pere de ribes. televisio sant pere de ribes. seguros sant pere de ribes. dentistes sant pere de ribes. policia sant per de ribes. mossos sant pere de ribes. can coll sant pere de ribes. decathlon sant pere de ribes. roquetes i sant pere de ribes.