Festa Major

Festes majors de Sant Pau i Sant Pere (Ribes)
Ribes celebra dues festes majors,una al mig de la fredorada,dedicada a sant Pau (25 de gener),i l’altra a l’inici de l’estiu,per Sant Pere (29 de juny),celebrant-se ambdues el dia corresponent del sant. Tot i que sovint s’ha anomenat a Sant Pau com la festa major petita,aquesta és viscuda amb la mateixa intensitat que Sant Pere,o potser fins i tot més.

Sant Pau (25 de gener)
Dissabte anterior a sant Pau
19.00 h. Pregó que dóna inici a la Festa Major
19.30 h. Correfoc
24 de gener:la vigília
13.00 h. Repicament de campanes i traca d’inici de la Festa Major
13.30 h. Cercavila infantil pels carrers del poble
16.00 h. Ball de bastons per les masies
18.00 h. Cercavila dels Balls Populars pels carrers del poble
20.00 h. Exhibició conjunta dels ball de bastons i acte sagramental del ball de diables de Ribes
24.00 h. Revetlla
25 de gener. Sant Pau
07.45 h. Matinal pels carrers de Ribes i esmorzar popular
10.00 h. Anada a sant Pau amb els Balls Populars i les autoritats locals
11.00 h. Missa
12.00 h. Baixada de sant Pau fins a la plaça de la Vila
13.00 h. Passada dels Balls Populars i recitació dels versos dels circolets i ball de diables
19.00 h. Concert de Festa Major
22.30 h. Ball de Festa Major

La Festa Major de Sant Pau té com a centre neuràlgic de celebració l’ermita de Sant Pau,situada als afores de Ribes i documentada el 1485,tot i que l’actual edifici no fou acabat fins el 1804. En ella la gent de Ribes celebrava un aplec el dia del sant,el 25 de gener. Aquest aplec va anar evolucionant i a inicis del segle XX la festa ja és en plena transició cap al seu aspecte actual,tot i que manté tots els elements propis de l’aplec.

Des de 1996 aquesta s’inicia el dissabte anterior a la celebració amb el pregó fet per algun personatge important lligat al municipi i el Correfoc de sant Pau en què el foc i l’olor a pólvora fa veure a tots els ribetans que la festa ja és a tocar.

El 24 de gener és la vigília i el moment de començar la gresca i la festa. A la una del migdia una espatarrant traca i el repic de les campanes recorda a tothom que comencen dos dies intensos en què el soroll dels coets,els sons de les gralles i els bastons repicant envairan els carrers de Ribes. Des de 1995 la traca és seguida per un toc de gralles i des de 1999 per una cercavila infantil.

La tarda comença amb la ballada del ball de bastons per les masies del poble. De fet,a començament de segle,la ballada per les masies s’iniciava just després del repic de campanes i havia estat seguida per tots els Balls Populars fins a les acaballes dels anys 70.
A mitja tarda són tots els Balls Populars,els que surten pels carrers de Ribes per acabar a la plaça Marcer on es duu a terme una ballada conjunta de totes les colles de bastons i des de 1995 el ball de diables recita els versots satírics i l’Acte Sacramental.

L’endemà és sant Pau,el dia central de la festa,un dia especial per als ribetans. Després de la matinal i un bon esmorzar els balls populars,les autoritats,el poble i la gent de la comarca fa l’Anada a sant Pau. Allà alguns aprofiten per dormir,altres per fer petar la xerrada amb amics i d’altres per anar a missa. Aquesta s’acaba amb el cant dels goigs de sant Pau,els més populars al municipi i que han donat música als de sant Pere. Acte seguit bé la Baixada de Sant Pau,el moment culminant i més esperat per a tots els balls populars,en què aquests ho donen tot,no paren de ballar,de tocar,de tirar coets…fins a la plaça de la Vila on es duu a terme l’exhibició final i es reciten els versos dels cercolets i diables. Fins al 1979,quan acabava l’exhibició,els membres dels balls practicaven el llevant de taula,que consistia a anar per les cases a demanar per guanyar,així,alguns diners.

Com a herència de les ballades amb subhasta de coques,que eren un dels elements més característics de la festa de sant Pau i pròpies del seu origen com a aplec,fins al 1999 es va celebrar una audició de sardanes a la plaça de l’ermita precedida del rés del rosari i del cant dels goigs la tarda de sant Pau.

Cal destacar el paper desenvolupat per les diferents entitats de Ribes a l’hora de dinamitzar i potenciar la festa major,ja sigui organitzant actes o muntant l’envelat que fins a primers dels 90 va acollir bona part dels esdeveniments festius.

L’element gastronòmic més característic de la festa de sant Pau és el sabre,que s’elabora a les pastisseries i forns del poble. És fet de brioix ensucrat,perfumat amb matafaluga,que representa l’espasa de sant Pau.

Sant Pere (29 de juny)
28 de juny:la vigília
13.00 h. Repicament de campanes i traca d’inici de la Festa Major
13.30 h. Cercavila infantil pels carrers del poble
16.00 h. Ball de bastons per les masies
19.00 h. Cercavila dels Balls Populars pels carrers del poble
21.00 h. Exhibició conjunta dels ball de bastons
23.00 h. Castell de focs
23.30 h. Cercavila dels Balls Populars
24.00 h. Revetlla
29 de juny:sant Pere
7.45 h. Matinal pels carrers de Ribes i esmorzar popular
10.30 h. Anada a ofici
11.30 h. Missa
12.30 h. Sortida d’ofici amb els Balls Populars fins a la plaça de la Vila
13.30 h. Passada dels Balls Populars i recitació dels versos dels circolets i ball de diables
20.00 h. Concert de Festa Major
23.00 h. Ball de Festa Major
Cap de setmana més proper a sant Pere:actuació castellera

La Festa Major de Sant Pere se celebra els dies 28 i 29 i 30 de juny. L’estructura de la festa és molt similar a la de sant Pau,però al ser estiu i els dies ser més llargs s’aprofita més la nit de la vigília.

La festa s’inicia el dia 28 de juny a la una del migdia amb el repic de les campanes i l’esclat d’una potent traca. Des de 1998 s’hi ha afegit una cercavila infantil que de fet recull la tradició de la sortida de Balls Populars posterior a la traca i al repic de campanes que es feia a primers de segle.

A la tarda la colla més gran de bastoners manté el record de la ballada dels balls populars per les masies del poble,ball que fins a finals dels 70 realitzaven tots els Balls Populars. La resta de balls populars duen a terme la cercavila de la vigília pels carrers de Ribes fins a la plaça Marcer,on igual que per sant Pau totes les colles de bastons fan una ballada conjunta.

La nit de sant Pere és un dels moments més esperats de la festa:es llança el castell de focs des del castell de Ribes i el camp de futbol i quan encara no han acabat de resonar els darrers coets s’inicia la cercavila nocturna fins a la plaça Marcer. L’olor a pólvora i suor,el so de les gralles,les ganes dels Balls Populars de fer-ho bé i la gran quantitat de gent que hi ha fan d’aquesta cercavila un dels moments culminants de sant Pere. Aquesta cercavila va néixer l’any 1971 de la mà de Joan Baquès i Alsina que,en aquell moment,era el responsable de la Comissió de Festes.

La revetlla ens durà fins a la matinal on els balls populars,amb molta son per les poques hores dormides,després d’haver esmorzat ballen fins a la plaça de la vila des d’on poc després parteix l’Anada a Ofici.

En l’anada,del poble,els balls i les autoritats cap a l’església trobem un dels actes més remots de la festa,documentat des que hi ha programes o referències escrites als actes del dia 29. Durant el franquisme s’hi va afegir la figura de l’abanderat i els cordonistes i entre els anys 1980 i 1991 va ser suprimida. L’any 1992,la Comissió de Festes la va recuperar.

A missa es canten els goigs de sant Pere,obra d’Emili Giralt i Giralt que daten de 1913. Fins al 1979,quan les autoritats sortien de l’església,tots els balls ballaven simultàniament,just abans de la cercavila que ens durà fins a la plaça de la Vila,on té lloc l’exhibició dels balls populars i els cercolets i diables reciten els seus versos.

Des de 1995 el cap de setmana més proper a la festa s’organitza una diada castellera,tot recuperant les actuacions castelleres que a partir de 1949 els Castellers de Vilafranca i altres colles veïnes,i entre 1981 i 1984 els Castellers de Ribes protagonitzaren per Festa Major.
Les entitats culturals i esportives de Ribes acaben de donar forma a la Festa Major organitzant un seguit d’actes els dies i caps de setmana més propers a sant Pere. En destaquen el cicle de música al castell,el campionat de truc,la milla urbana,la cursa ciclista Abelard Trenzano,la Setmana de Bàsquet…

Festes majors de Santa Eulàlia i Sant Joan (Les Roquetes)
Les festes majors de les Roquetes tenen un origen força recent (anys 70) atesa la joventut del poble. La Festa Major d’estiu es realitza per Sant Joan (24 de juny),mentre que la d’hivern es fa per Santa Eulàlia (12 de febrer).

Els precedents de la Festa Major a les Roquetes són les Festes de l’Amistat,celebrades el 1969 i 1970 sota l’impuls de mossèn Narcís Sayrach i la Parròquia de Santa Eulàlia pels volts del 12 de febrer,festivitat de Santa Eulàlia,patrona de les Roquetes. Aquestes festes tot i no arrelar van servir per fer veure als habitants del nucli que s’estava formant que calia organitzar unes festes que arribessin a tota la gent,de la mateixa manera que tenen la resta de pobles de Catalunya,per tal de donar una identificació més col·lectiva a les Roquetes.

Durant la tardor de 1972 un nombrós grup de veïns van crear una Comissió de Festes que s’havia d’encarregar d’organitzar la primera Festa Major de les Roquetes. La data escollida per realitzar la primera Festa Major fou dissabte 23 i diumenge 24 de juny de 1973,Sant Joan,per ser una festa amb molta tradició a Catalunya,ser l’inici de l’estiu i ser una festa propera a Sant Pere,patró de Ribes,cosa que permetia l’assistència dels balls populars,ja que les Roquetes no en disposava. Des d’un primer moment no hi mancaren a la Festa Major les cercaviles,les revetlles,les sardanes i els castells de focs.

L’èxit i acceptació van engrescar la Comissió de Festes a continuar treballant per a millorar la festa. Una manera de fer-ho va ser introduint els propis balls populars. El 1974 sortirien per primera vegada una colla de ball de bastons,el de cintes i el ball de pastorets. El 1975 serà el ball de la Bolangera. Aquests balls populars estaven acompanyats per alguns balls de Ribes:drac,nans…

Entre 1976 i 1979 la Festa Major va patir un lleu retrocés,tant en la quantitat de balls populars que sortiren a la festa com en la presència de públic,motivada per la celebració de la revetlla de Sant Joan a Vilanova,una manca d’acord amb l’Associació de Veïns i un cert desencís entre els propis membres dels balls populars.

Serà la creació del Centre Cultural,primera entitat cultural de les Roquetes,el 1979,la que potenciarà la recuperació i potenciació dels balls populars,així com la potenciació d’altres activitats,tant culturals com esportives. Aquest fet es manifesta durant la Festa Major de 1980 en la qual torna a sortir el ball de Bolangeres,els bastons augmenten a dos grups i també surt el ball de cintes. El 1981 s’estrena un nou ball,elscercolets.

El 1982 serà un any molt important per a la Festa Major. A partir d’aquell any pren el nom de Festa Major de Sant Joan. A més es creen unacolla de bastons petits,una de cintes petites,es fan els primers gegants i 12 capgrossos que seran pagats per subscripció popular i surt la primera colla de diables. En un primer moment la colla de diables duia com a vestimenta roba de sac,però el 1987 la van canviar per roba de lona de cotó decorada per Carlos Matas. El 1995 canvien de nou de vestuari:dissenyat per Merche Arqué i Trini Moreno,destaca el color vermell de la vestimenta.

El 1989 desapareix el Centre Cultural,però la tasca duta a terme per l’entitat no s’esvaeix sinó que immediatament es crea l’Associació de Balls Populars,que juntament amb les entitats del poble i l’ajut de l’Ajuntament seran els encarregats d’organitzar tots els aspectes referents a la Festa Major.

Amb els anys es van anar constituint altres colles i balls:el 1984 es crea una colla de bastoneres i les panderetes el 1992 una colla debastoneres veteranes. El 20 de juny de 1993 es van estrenar uns nous gegants,en Joan i l’Eulàlia,obra de Merche Arqué,que representen uns pagesos a recordar de les vinyes que ocupaven les terres on s’ubica l’actual Roquetes. En el seu bateig van estar acompanyats pels altres gegants de la comarca.

El seguici festiu de les Roquetes ja estava quasi complet,però encara hi faltava un element imprescindible de tota festa catalana,el drac. Fins el 1995 serà el Drac de 3 caps de Ribes el que sortirà a les cercaviles de les Roquetes,ja sigui portat per la colla ribetana o per gent del propi poble. Per Sant Jordi d’aquell any va veure la llum la Dragona,obra de Merche Arqué i per Sant Joan ja va prendre part la Festa Major. La dragona ha esdevingut un ésser molt estimat pels roquetencs i ha representat la vila per diversos llocs de la geografia catalana. Aquell mateix any es crea una colla de diables petits.

El 1996 apareix la bruixa,un gegantó que acompanya els gegants de les Roquetes. El 1999 neix una altra bèstia de foc:el Duc,tot recordant la bèstia que habitava les muntanyes del Garraf i el ball de cascavells,el 2000 es crea un nou Ball de diables,aquest a l’estil tradicional tot recitant versos satírics.

Santa Eulàlia (12 de febrer)
El naixement de la Festa Major de Santa Eulàlia (12 de febrer) va molt lligada a la festivitat del Carnaval. És una festa amb molta tradició a la comarca i que començà a celebrar-se a les Roquetes a partir de primers dels vuitanta. La influència vilanovina és clara al Carnaval de Roquetes:ball de mantons,arrivo,ball de mascarots,merengada…

Any rere any,el Carnaval anava a més. De l’incipient Carnaval escolar de 1982 es passà en anys successius a organitzar nous actes:ball de mascarots per adults (1984),l’arrivo (1985),ball infantil de disfresses (1986),merengada (1986). Vist l’èxit que tenia la festa es va començar a plantejar la possibilitat de portar un envelat per poder celebrar les revetlles. Això implicava un major pressupost i alhora calia engrescar la totalitat d’entitats de les Roquetes i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

D’aquesta voluntat neix la Festa Major de Santa Eulàlia donat que era difícil augmentar el pressupost sols pel Carnaval,però no per a una altra festa. L’argument emprat per justificar la nova Festa Major és que la majoria de pobles en tenen dues i Ribes no n’és l’excepció. S’escollí Santa Eulàlia pel fet que era patrona de les Roquetes i alhora la festa sol coincidir amb el Carnaval.

Amb la creació de la Festa Major de Santa Eulàlia també augmenten els actes de Carnaval:ball de mantons (1987),xatonada (1987),ball de mantons infantil (1992)…

La Festa Major de Santa Eulàlia se sol traslladar al cap de setmana més proper a la celebració de la Santa. L’estructura de la Festa Major és:

Dissabte
13.00 h Traca d’inici de la Festa Major i a la nit Revetlla
Diumenge
10.00 h Cercavila dels Balls Populars
13.00 h Exhibició a la plaça de l’Església
12 de febrer
11.00 h Missa
21.00 h Traca de Fi de Festa

Sant Joan (24 de juny)
23 de juny:
13.00 h Encesa de morterets a la plaça Llobregat que dona inici a la Festa Major
Tarda-vespre:cercavila dels balls populars per diferents carrers del poble
23.00 h Castell de focs
24.00 h Revetlla
24 de juny
10.00 h Cercavila dels Balls Populars per diferents carrers del poble fins a la plaça Llobregat
13.00 h Exhibició dels Balls Populars
Tarda:sardanes
Nit:revetlla

Altres actes que se celebren són:festival infantil,campionat de patinatge,campionat de futbol base,traca final de festa.